Informació
institucional

En CZFB generem oportunitats per al desenvolupament de la indústria a través de la innovació i la captació del millor talent per a la nova economia, tot buscant solucions sostenibles per a construir un futur millor.

Origen del CZFB

Es crea a partir del Reial Decret de 24 d’octubre de 1916 (Gaseta de Madrid, 25 d’octubre), que concedeix a un Consorci l’establiment i l’explotació del dipòsit comercial del port de Barcelona. Segons detalla l’exposició de motius, es tracta d’una “empresa patriòtica… ja que el moviment contemporani en pro de la municipalització de grans serveis locals… afavoreixen la idea d’aquesta concessió, que en la forma atorgada, determina un caràcter de pública conveniència i àmplia solidaritat social”.

La constitució del Consorci dona “total satisfacció a aspiracions ja molt antigues de l’Ajuntament i de les entitats econòmiques de Barcelona, aconseguint així el progrés de les seves fonts de riquesa i, en general, la glòria i prosperitat de la pàtria espanyola, interessada a disposar, per al dia de la pau universal, d’un poderós element d’intercanvi i de navegació mercantil al Mediterrani”. Segons aquesta disposició, el Consorci integrava representants de l’Ajuntament i d’entitats representatives del món econòmic de la ciutat, però no hi havia representants de l’Estat. A partir d’aquesta disposició, s’aproven els primers Estatuts del Consorci amb la Reial orde del ministre d’Hisenda de 27 d’octubre de 1917 (Gaseta de Madrid, 2 de novembre).

L’únic canvi destacat és la seva denominació, motivada per la similitud amb el de Cadis: Consorci del Dipòsit Franc de Barcelona. Sobre la composició dels òrgans de govern, continua destacant l’absència de representants de l’Estat (art. 1). Sobre el seu objecte, és l’establiment i explotació del dipòsit comercial de Barcelona (art. 6). Sobre les despeses d’instal·lació i funcionament, seran assumits per l’Ajuntament (art. 22) i el producte líquid de l’activitat, una vegada finalitzades les obres d’establiment, pertanyerà a la ciutat de Barcelona (art. 21); igualment serà de la ciutat el producte resultant de la seva liquidació, per qualsevol causa (art. 23).

La presència de representants de l’Estat comença amb el Reial Decret de 23 de juliol de 1925 (Gaseta de Madrid, 25 de juliol). S’introdueix la figura del comissari regi, per l’interès general que tenen les zones, dipòsits i ports francs; i no simplement local o regional, perquè: “l’Estat… no ha de ser aliè en la funció d’emparar, resoldre dubtes, reclamacions i peticions, a més de procurar la vigilància i la intervenció fiscal”. En aquest Reial Decret, a més, hi ha nombroses referències a la importància de la finalitat del Consorci i de la transcendència per a l’economia nacional de l’establiment d’una zona amb règim duaner específic.

Els segons Estatuts de què disposa el Consorci, aprovats pel Reial Decret de 20 de febrer de 1926 (Gaseta de Madrid, 21 de febrer), a més de referir-se al comissari regi, inclouen quatre persones més “de reconeguda competència en assumptes econòmics i comercials designades pel Govern a proposta del Comissari regi”.

Aquests nous Estatuts fan algunes modificacions en el sistema de funcionament dels òrgans col·legiats; pel que fa a la resta d’apartats, es mantenen en vigor els Estatuts anteriors. L’entrada de representants de l’Estat es justifica per a accelerar la posada en funcionament del denominat port franc i per a tenir coneixement de les mesures fiscals d’una activitat que afecta la “economia del país en general”, i que és competència exclusiva del Govern nacional.

Des de llavors, les característiques del Consorci s’han modificat per a:

  • D’una banda, l’ampliació del seu objecte d’activitat (no es limita a l’explotació de zones amb règim duaner especial): s’inicia amb la Llei 102/1965, que permet fer contractes d’arrendament subjectes a “dret comú” sobre totes les propietats immobiliàries del Consorci no afectades a la zona de serveis del port; i continua amb els Estatuts actualment vigents (1968), de la manera ja destacada reiteradament.
  • D’altra banda, l’entrada d’Espanya en el mercat comú (obertura a la competència del règim d’explotació de zones franques): la normativa nacional avui vigent (art. 80 de la Llei 50/1998, de 30 de desembre, en la redacció donada per la Llei 8/2014, de 22 d’abril) considera que la constitució d’una zona franca ha d’encarregar-se a una entitat pública autoritzada pel Ministeri d’Hisenda.

Funcions del CZFB

Establiment i explotació de la Zona Franca i planificació, ordenació i urbanització de tots els terrenys que constitueixin el seu patrimoni.

Estatuts del Consorci  i Lei 102/1965

Art. 6 dels Estatuts.- L’objecte del Consorci és l’establiment i explotació de la Zona Franca de Barcelona, i la planificació, ordenació i urbanització industrial de tots els terrenys que constitueixin el seu patrimoni, d’acord amb el que estableix el Reial Decret de 24 d’octubre de 1916. Reials decrets d’11 de juny de 1929 i 22 de juliol de 1930, Decrets de 3 de juny i 15 de juliol de 1931 i Llei 102/1965, de 17 de juliol, i altres disposicions que els complementin. En virtut d’això, tindrà plena capacitat jurídica per a realitzar quants actes siguin necessaris per al desenvolupament de les seves activitats, i especialment:

  1. Per a nomenar i separar lliurement, o en la forma que determini, tot el personal administratiu i facultatiu que sigui necessari, assenyalant-li els emoluments que hagi de percebre.
  2. Per a arrendar i adquirir terrenys, edificis i altres necessaris per a l’establiment de la Zona Franca i per al bon funcionament d’aquests, bé pels contractes civils, mitjançant les corresponents escriptures, bé per expropiació forçosa, pels tràmits que prescriu la legislació. Així mateix, podrà cedir lliurement, mitjançant contractes d’arrendament subjectes al dret comú, els terrenys constitutius del seu patrimoni, qualsevol que sigui el seu títol d’adquisició, conforme preveu la Llei 102/1965, de 17 de juliol.
  3. Per a realitzar tota classe de construccions i celebrar els contractes de subministrament de materials i execució d’obres mitjançant concurs o subhasta, a elecció de la Junta, devent sempre assenyalar un termini mínim de trenta dies per a la presentació de proposicions i publicar els oportuns anuncis en el Butlletí Oficial de l’Estat i en tres periòdics, almenys, de la localitat, o ajustar-se a les normes assenyalades en el plec de condicions generals que el Consorci aprovi per a la celebració dels concursos i subhastes, d’acord amb els preceptes que regeixen en les de contractació d’obres públiques i d’obres i serveis municipals. Per a realitzar també obres per administració, sempre que aquestes consisteixin en la conservació o reparació de les instal·lacions del Consorci.
  4. Podrà contractar i obligar-se per a les finalitats de l’explotació de la Zona Franca, així com per a la instal·lació definitiva d’aquesta.
  5. Podrà acceptar subvencions, donatius i cessions de totes classes, així com herències i llegats, destinant els seus productes a les finalitats que té encomanats. Podrà igualment realitzar emprèstits, siguin o no hipotecaris. I contractar garanties d’emissió i assegurances de col·locació dels seus títols.
  6. Podrà també tenir la facultat d’emetre warrants i qualsevol altra forma de resguards de mercaderies.

Article 6 de la Llei 102/1965.- El Consorci de la Zona Franca de Barcelona acomodarà les seves activitats a les limitacions i necessitats que es derivin de l’aplicació de la present Llei i podrà destinar els seus ingressos de qualsevol naturalesa que siguin, fins i tot els obtinguts en virtut del paràgraf subsegüent, a la planificació, ordenació i urbanització industrial de tots els terrenys actualment constitutius del seu patrimoni.

El Consorci queda facultat per a cedir lliurement, mitjançant contractes d’arrendament subjectes al dret comú els terrenys, qualsevol que sigui el seu títol d’adquisició, que no formin part de la zona de serveis a què es refereix l’article segon.

El Govern acordarà, a proposta del Ministeri d’Hisenda, els límits de la zona franca de Barcelona i, en conseqüència, en els terrenys propietat del Consorci fora d’aquesta zona, les indústries que s’instal·lin no gaudiran de cap privilegi de caràcter duaner.

Activitats de foment pròpies de les administracions territorials que integren els Consorcis de Zona Franca (art.80 de la Llei 50/1998, de mesures fiscals, administratives i d’ordre social; en la redacció donada per la Llei 8/2014, de 22 d’abril).

Article 80. Mesures de modificació i adaptació del règim jurídic dels Consorcis de la Zona Franca constituïts conformement al Reial Decret llei d’11 de juny de 1929, de Bases de Ports, Zones i Dipòsits Francs

  1. Als Consorcis de la Zona Franca constituïts conformement al Reial Decret llei d’11 de juny de 1929, els serà aplicable la disposició addicional desena, Apartats 1 i 3, de la Llei 6/1997, de 14 d’abril (RCL 1997,879), d’Organització i Funcionament de l’Administració General de l’Estat. Aquests Consorcis realitzaran principalment la gestió de la Zona Franca, així com les activitats de foment pròpies de les Administracions territorials que els integren. El règim fiscal que correspon a aquests Consorcis és el de les Administracions públiques territorials que en ells participen.
  2. S’autoritza el Govern perquè, mitjançant Reial Decret Legislatiu, a proposta del Ministeri d’Economia i Hisenda, procedeixi en el termini d’un any a adequar la normativa del recurs previst en el paràgraf tercer de la base 9a del Reial Decret llei d’11 de juny de 1929, de Bases de Ports, Zones i Dipòsits Francs, i en l’article 131 del Reial Decret de 22 de juliol de 1930 (RCL 1930, 1103), aprovant el reglament en el qual es desenvolupen les bases del Reial Decret llei citat al sistema tributari vigent, adaptant-la a les necessitats de finançament dels Consorcis de les zones franques, refonent la citada normativa, reguladora d’aquest recurs, amb els preceptes tributaris relacionats amb aquesta, continguts tant en la Llei General Tributària (RCL 1963, 2490) i General Pressupostària (RCL 1988, 1966 i 2287), com en la Llei reguladora de l’Impost de societats, incloent-se en la present delegació legislativa l’autorització per a regularitzar, aclarir i harmonitzar els textos legals a refondre. Fins que aquesta adequació es dugui a terme, mantindran la recaptació del recurs citat, els Consorcis que actualment la tinguin atribuïda. El Govern donarà compte al Congrés dels Diputats i al Senat de l’ús de la delegació legislativa autoritzada en aquest apartat.
  3. Correspon al Ministre d’Hisenda i Administracions Públiques atorgar l’autorització per a la constitució de zones franques, de conformitat amb el que es disposa en la normativa duanera. Així mateix, li correspon atorgar l’autorització per a constituir, en el seu cas, l’entitat pública encarregada de la seva gestió, havent de complir les següents condicions: a) Que la constitució de l’entitat hagi estat sol·licitada pels qui vagin a participar en la mateixa en el moment de la seva creació; b) Que el seu objecte principal sigui la gestió d’una zona franca, en els termes en què s’autoritzi; c) Que en el seu òrgan de govern estigui representat l’Estat a través del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques.

Als Consorcis de Zona Franca de Gran Canària i Tenerife, així com a les entitats que es constitueixin de conformitat amb el que es disposa en l’apartat anterior els serà aplicable el que es disposa en l’apartat 1. En tot cas, els estatuts d’aquestes entitats i les seves modificacions hauran de ser aprovats pel Ministre d’Hisenda i Administracions Públiques.

Organigrama

Organigrama CZFB Juliol 2021

Delegat Especial de l'Estat

Pere Navarro

Secretaria de Delegació

Direcció General

Blanca Sorigué

Gabinet de DG

Secretària General

Ramón Xuclà

Jurídic

Urbanisme

Mario Serrano

Immobiliari

Paco Sensat

Seguretat

Toni Molina

Sistemes d'informació

Alfons Martínez

RSC i ODS

Montse Novell

Direcció Corporativa

Blanca Sorigué

Econòmic - Financer

Comunicació Corporativa

SSGG, Compres i Registre

Promoció econòmica

Persones

Plans, programes anuals i plurianuals

Pilars Estratègics

Objectius Estratègics

Línies Estratègiques

Projectes Estratègics

Pilars Estratègics

SOSTENIBILITAT ECONÒMICA DEL CZFB A LLARG TERMINI

Objectius Estratègics

  • Incrementar el Patrimoni Net del CZFB
  • Mantenir un nivell alt de ROS
  • Incrementar el RONA
  • Alinear Projectes amb Plans Estratègics

Línies Estratègiques

  • Generar nous negocis
  • Incrementar l’eficiència dels negocis actuals
  • Eliminar negocis actuals

Projectes Estratègics

  • SE 1. Estandarditzar scoring global de projectes vs estratègia i ROI
  • SE 2. Definir l’estratègia de clients per a PIZF i ZFA en referència a rendibilitat
  • SE 3. Definició d’un nou model de negoci de fires
  • SE 4. Incrementar l’eficiència operativa i organitzativa
  • SE 5. Implantació Nou ERP
  • SE 6. Pla de desinversió projectes no estratègics

Pilars Estratègics

DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC I A CONSEQÜÈNCIA SOCIAL DEL TERRITORI

Objectius Estratègics

  • Desenvolupar l’economia del territori a través del desenvolupament de les seves empreses
  • Ser un motor de generació i demanda de talent
  • Ser l’HUB tecnològic d’Indústria 4.0 del Sud d’Europa

Línies Estratègiques

  • Desenvolupar coneixement tecnològic
  • Aprofitar sinergies entre línies de negoci actuals
  • Aliances estratègiques per assegurar talent

Projectes Estratègics

  • DET 1. Pla d’atracció empreses Indústria 4.0 i pla de transformació clients PIFZ
  • DET 2. Pla de connectivitat 5G al PIZF
  • DET 3. Projecte Correos
  • DET 4. Creació Laboratoris / Incubadores Indústria 4.0
  • DET 5. Ampliació de ZFA com a atracció Indústria 4.0 manufacturera

Pilars Estratègics

INTEGRACIÓ URBANA I SOSTENIBILITAT MEDIAMBIENTAL

Objectius Estratègics

  • Complir amb les ODS sobre les que es pot incidir.
  • Integrar amb l’entorn urbà de Barcelona el PIZF
  • Ser el referent en Economia Circular al territori

Línies Estratègiques

  • Desenvolupar el Programa Economia Circular portant-lo fora del PIZF
  • Incrementar l’eficiència energètica en PIZF i nous edificis
  • Integrar PIZF a l’entorn urbà de Barcelona

Projectes Estratègics

  • IUMA 1. Replantejar el pla urbanístic PIZF i introduir zones verdes, accessos ciutat, zona serveis i zones d’oci.
  • IUMA 2. Millorar la mobilitat al PIZF: pla de remodelació de voreres, carrils bici i introduir patinets elèctrics per a evitar desplaçaments en cotxe
  • IUMA 3. Eficiència energètica
  • IUMA 4. Desenvolupament Economia Circular

Pilars Estratègics

SOSTENIBILITAT ECONÒMICA DEL CZFB A LLARG TERMINI

Objectius Estratègics

  • Incrementar el Patrimoni Net del CZFB
  • Mantenir un nivell alt de ROS
  • Incrementar el RONA
  • Alinear Projectes amb Plans Estratègics

Línies Estratègiques

  • Generar nous negocis
  • Incrementar l’eficiència dels negocis actuals
  • Eliminar negocis actuals

Projectes Estratègics

  • SE 1. Estandarditzar scoring global de projectes vs estratègia i ROI
  • SE 2. Definir l’estratègia de clients per a PIZF i ZFA en referència a rendibilitat
  • SE 3. Definició d’un nou model de negoci de fires
  • SE 4. Incrementar l’eficiència operativa i organitzativa
  • SE 5. Implantació Nou ERP
  • SE 6. Pla de desinversió projectes no estratègics

Pilars Estratègics

DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC I A CONSEQÜÈNCIA SOCIAL DEL TERRITORI

Objectius Estratègics

  • Desenvolupar l’economia del territori a través del desenvolupament de les seves empreses
  • Ser un motor de generació i demanda de talent
  • Ser l’HUB tecnològic d’Indústria 4.0 del Sud d’Europa

Línies Estratègiques

  • Desenvolupar coneixement tecnològic
  • Aprofitar sinergies entre línies de negoci actuals
  • Aliances estratègiques per assegurar talent

Projectes Estratègics

  • DET 1. Pla d’atracció empreses Indústria 4.0 i pla de transformació clients PIFZ
  • DET 2. Pla de connectivitat 5G al PIZF
  • DET 3. Projecte Correos
  • DET 4. Creació Laboratoris / Incubadores Indústria 4.0
  • DET 5. Ampliació de ZFA com a atracció Indústria 4.0 manufacturera

Pilars Estratègics

INTEGRACIÓ URBANA I SOSTENIBILITAT MEDIAMBIENTAL

Objectius Estratègics

  • Complir amb les ODS sobre les que es pot incidir.
  • Integrar amb l’entorn urbà de Barcelona el PIZF
  • Ser el referent en Economia Circular al territori

Línies Estratègiques

  • Desenvolupar el Programa Economia Circular portant-lo fora del PIZF
  • Incrementar l’eficiència energètica en PIZF i nous edificis
  • Integrar PIZF a l’entorn urbà de Barcelona

Projectes Estratègics

  • IUMA 1. Replantejar el pla urbanístic PIZF i introduir zones verdes, accessos ciutat, zona serveis i zones d’oci.
  • IUMA 2. Millorar la mobilitat al PIZF: pla de remodelació de voreres, carrils bici i introduir patinets elèctrics per a evitar desplaçaments en cotxe
  • IUMA 3. Eficiència energètica
  • IUMA 4. Desenvolupament Economia Circular